Blogia
Morgia

Un drac al balcó

_ Ostres! altre cop la sabata! la mare no es creurà que ha sigut sense voler.
En Guillem, mira amunt i avall el carrer sota els seus peus, es assegut al balcó amb les cames penjant per entre els barrots, du les mans encara brutes de terra. Si! la sabata es allà, com una taca marró sobre la vorera, aquesta setmana ja van tres cops, la mare s’empiparà molt.
La mare es a dur el dinar al pare que treballa al camp, deixa la porta tancada amb clau, per por de que en Guillem surti i es faci mal a les escales, que son mol estretes i altes.
_ Ves, si la porta fos oberta ... si passés en Marc...
Si passés en Marc li demanaria que li llances la sabata, però es l’hora de dinar i segur que ja son a casa seva.
Fa calor, i en Guillem comença a tenir gana, la mare ja no pot trigar gaire, fa molta estona que ha marxat, però per ell una estona pot ser molt llarga o molt curta, segons el que estigui fent, només te quatre anys. Sempre espera la mare al balcó, es veu tot el carreró i part de la plaça de la font, es mes entretingut i la gent sempre para a parlar amb ell, i si no passa ningú, sempre es deixa veure algun animaló que vola, s’arrossega, o be es deixa atrapar. No es difícil estar entretingut al balcó.
_ Ep! algú gira la cantonada, Ondia! l’home del sac!
En Torrentet, es un pagès esquerp, cara vermell, alt, sempre du un sac penjat a l’esquena, les mares, diuen als nens que son dolents, que vindrà i s’els emportarà; ell sap tot això i fa el seu paper amb els nens, en Guillem l’hi te molta por.
_Ei , noi! es la teva sabata això?
En Guillem te tanta por que les paraules no surten de la seva boca.
_ Potser vols que te la torni? Que no tens llengua ?
Ara no vol contestar, l’hi fa molta vergonya, a mes de tenir por; en Marc, el seu amic, que te set anys, l’hi ha dit que l’home del sac te una basa plena de serps, granotes i d’altres animals esfereïdors i que du als nens dolents a dintre el sac i desprès els llença a la basa; però això no l’hi passarà a ell, no pensa pas parlar amb l’home del sac, no dirà ni una paraula.
_ Noi, si vols la sabata, em tindràs que contestar. No vols?
Be, llavors ja te la tornaré un altre dia, quant no tinguis un nus a la llengua.
_ Ondia! s’emporta la sabata a la butxaca. La mare es a punt de tornar, que faré?

En Guillem esta a punt de plorar, però no ho farà , en Marc l’hi a dit que els nens grans no ploren.
_ Que l’hi explicaré ara a la mare? ja era dolent que em caigués la sabata al carrer, però ara com l’hi explico tot això.
Un raig de sol comença a baixar per la paret i ja toca la finestra del davant, sap que quant arribi al balcó la mare ja serà aquí, ho sap de cada dia.
El carreró es estret i el sol només hi toca al migdia, de vegades a pensat, que les escletxes de la paret d’enfront son com el rellotge de sol de la plaça de l’església, ell no coneix encara les hores, be algunes si, però el sol a la paret li va marcant el temps que la mare passa fora. Ara casi toca la barana del balcó del davant, sembla com si la pintura es tornes nova i fos plata de veritat.
La mare ja arriba, gira la cantonada i aixeca la ma per saludar-lo, el sol l’hi dona de cara i encara no pot veure-l be.
_ Potser serà millor que entri! Pensa en Guillem.
Es senten les passes als graons de l’escala, cada vegada mes a prop; entrarà i mirarà com cada dia si du les dues sabates, la mare ja el coneix, casi cada dia n’hi cau una al carrer.
_ però com explicar-li que ha desaparegut, per que la veritat no l’hi puc dir, no ho entendria, sempre em diu que no he de tenir por d’en Torrentet, ni dir-li home del sac.
_ Guillem! on es la sabata!
La mare sempre crida, pensa ell, les mares no saben parlar normal, sempre ens fan crits.
No tindrà mes remei que pensar ràpid.
_ Se l’ha emportat un drac mare.
_ Que dius, hi ara! et sembla bonic enredar-me com a un a una Xina.
_ Es veritat mare, se l’ha emportat un drac; jo era com cada dia al balcó, de cop i volta per la paret, darrera meu, a pujat un drac petitet, llavors a començat a créixer i s’ha fet gran, i gran i mes gran, i jo tenia molta por; a tret unes ales molt grans i vermelles i el cos era de color blau, tenia unes dents molt llargues i unes urpes de llop,¡ treia foc per els queixals!.
_ Ja! i de la sabata, que m’en dius?
La mare, el mira de reüll, les mans a la cintura, i un somriure molt estrany, un ble de cabell a escapat del passador i l’hi cau per sobre d’un ull, però no sembla molt enfadada.
_ Me l’ha ha tret el drac amb les urpes, llavors ha fet una flamarada de foc per la boca, a obert les ales i a marxat volant cap el cel, a donat voltes i a fet molts dibuixos amb el fum que treia per el nas i desprès a marxat amb la sabata. Tu em creus? oi? mare.
La mare apreta els llavis per no riure, el mira i es fa creus de la seva imaginació.
_ Si fill, et crec, ves a rentar-te les mans que dinarem.
_ Però, i la sabata? que faré sense la sabata?
_ No et preocupis de la sabata, posat les botes i potser el drac la tornarà a deixar al balcó.
Mentre la mare posa el dinar a taula, en Guillem no pot estar-se de sortir al balcó i mirar.
_ Mare! corre vine, mira el drac es al balcó!
La mare surt, una sargantana fuig a corre cuita espantada, per un costat de la paret.
_ Ves corre a dinar, mira tu quin drac!
En Guillem entra al menjador amb el cap baix, la mare el mira i somriu, remena el cap i es fica la ma a la butxaca del vestit, treu la sabata del nen i la deixa al balcó.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

2 comentarios

Sara -

Me han encantado tus cuentos y me ha caído genial Guillem. Te propongo ilustrar tus cuentos y publicarlos ¿que te parece? Voy directa: Trabajo en una pequeña editorial y hace mucho que tengo pendinte arrancar una colección "Ciudad Futura",
pero se esta retrasando por culpa de la supuesta autora que no llega envía nunca sus trabajos. Si te apetece no dudes en ponerte en contacto conmigo.
Sara

lapsus -

m'ha agrafat molt. Quan jo era petit teniem un personatge mol semblant al Torrentet, era el "gitano boig", tots el crios li teniem por, ell el seu sac i el seu garrot.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres