Blogia
Morgia

Lilac

L'astre que es presentava als meus ulls, no podia ser d'un color mes viu i lluent, un tint irisat feia que relluís i canvies del més profund negre a un morat fosc en pocs segons. Vaig pensar per un moment en tancar els ulls, per fer com si tot fos un somni i despertar, i alhora vaig somriure devant aquest pensament.
Al voltant d'aquesta meravella que observava, hi havia un cel verd mar que l'hi donava el marc precís, i tres estels d'un profund vermell de foc resaltaven en un costat. Mes semblava una postal que un lloc real.
Vaig baixar la mirada, l'horitzó presentava unes ondulacions de color, que per un moment vaig confondre amb muntanyes, però el sòl era pla, tan pla i i d'un color tan esvait que quasi m'hi podia imaginar una quadrícula
Rera meu, dos companys, tan enmudits com jo per l'espectacle, van deixar caure el casc, que va retrunyir un sol cop, amb un estrepit com de ferro contra ferro. Vaig baixar encara mes la mirada, ajupint-me tot seguit a tocar el terra. Vaig buscar inutilment un grapat de sorra, una pedra, una mica de pols...
I llavors vaig adonar-me que tampoc no hi havia arbres, ni plantes, ni herba... I vida? Hi hauria vida en aquest lloc?
Mirant al voltant meu, vaig dubtar que fos possible, ni la més petita criatura podria passar desapercebuda en un paratge tan llis i desolat com aquell. Perquè, havia pensat en desolació al mirar el paisatge? Era lluminós i brillant amb uns colors increïblement vitals. Seria la falta de moviment el que l'hi donava aquesta aparença desolada? Com si esperes una invasió de vida que mai no va arribar ?
Apartant aquest pensaments del cap, vaig girar per retornar al punt de trasllat.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres