Blogia
Morgia

Pa amb nata i sucre

En Guillem, baixa les escales de casa molt a poc a poc, du a la mà una lletera gran, i te por de caure;
es el primer cop que la mare l'envia a buscar la llet, a la butxaca dels pantalons du els cèntims que la mare a embolicat en un mocador, amb un nus gros.
Ara ja es gran, a fet els cinc anys, i ja l'envien a fer encàrrecs a la tenda, està molt content. Però avui es el primer cop que va a buscar la llet i no sap si ho farà bé.
Va baixant l'escala, graó a graó, tot recitant amb veu baixa el que la mare l'hi a dit.
_ Un litre i mig de llet, per Can Xiques.
A casa seva la coneixen per Can Xiques, no sap per que, el seu avi es en Xiques gran, el pare en Xiques petit, i ell el menut de Can Xiques, però ells no es diuen pas Xiques de cognom, a l'escola a après el seu nom sencer...
Ja es a la porta, ara no mes ha de baixar el carrer, curt i estret, fins a la plaça de la font, i a l'altre costat de la plaça hi a la lleteria de la Senyora Mercè; es una porta gran de fusta vella, que amb els anys a passat a tenir un color gris de colom, el pedrís de l'entrada fa patir en Guillem, es molt alt per a ell.
Des la porta fa un crit:
_ Senyora Mercè!
Rera les cortines de la porta del fons una veu pregunta:
_ Qui hi a!
En Guillem contesta, tot ufanós:
_ Soc en Guillem, de Cal Xiques!
La Senyora Mercè surt, i d'una revolada, l'alça ben amunt i l'asseu sobre el petit mostrador de marbre blanc,
ple de cistelles i galledes, se sent una fortor de llet crua casi desagradable, i tot dient-li:
_ Caram! noi! com has crescut, si ja ets un xicotot!
fica la mà dins la butxaca del davantal i en treu un caramel de llimona, això es el que mes agrada en Guillem, sempre que la mare l'envia a comprar, les Senyores li donen un caramel o una oliva, que a ell l'hi agraden molt.
_ Vens a buscar la llet? _ L'hi pregunta la Senyora Mercè.
_ Un litre i mig per Can Xiques! _ contesta ell.
_ Quin xicot mes espavilat!, encara tinc que munyir les vaques, _ l'hi explica ella, _ si vols pots ajudar-me.
En Guillem no sap que contestar, ell no mes a vist les vaques de lluny, i l'hi semblen uns animals molt grans, però fa que si amb el cap i la Senyora Mercè el baixa del mostrador i de la mà el porta cap el darrere, on son els estables; el terra es ple de palla, no mes hi ha dues vaques lligades a uns ferros a la paret i un vedellet que s'acosta tot juganer en Guillem, que cau de cul per terra tot rient.
_Caram noi, sembla que li agrades al ninoi, ves en compte, no et facis mal.
La Senyora Mercè riu mentre els mira jugar i acosta una galleda i un tamboret a la vaca per munyir; cau la llet a raig amb un soroll de riu i el noi s'acosta a mirar, el vedell l'hi va al darrere i ensuma la llet.
_Vigila que no s'acosti a l'altra vaca, _li diu al noi _ per que si no voldrà mamar.
_ Que te gana? _ pregunta en Guillem.
_ No! i ara! el que passa es que sent l'olor de la llet, i això fa que vulgui mamar encara que no tingui gana.
En Guillem, te’l vedellet agafat per el coll mentre la Senyora Mercè muny i xerra, l'hi parla de la Margarida i la Flora, que son les vaques grans, de la Tomba, la Dormida i el Bolet, que son les altres vaques que s'han quedat als prats; ara ja te la galleda plena, i n'agafa un altre per munyir l'altre animal.
El vedellet dona una estrebada i es desfà del noi, s'acosta a la vaca munyida i llepa les gotes de llet que cauen de la mamella.
_ Apa! ara ja el pots deixar que faci el que vulgui! _l'hi diu la Senyora Mercè, mentre va munyint l'altra vaca _ segur que encara en trobarà una mica.
En Guillem s'acosta, i pregunta si pot munyir ell també, ella l'agafa i el fica entre les seves cames i amb les seves mans grans i aspres agafa les del nen i les guia cap els mugrons de la vaca.
_ Tens que prémer i tibar cap avall, sense por, _li diu ella.
Però, a la primera tibada que fan, la mà rellisca una mica i el raig de llet va a parar a la cara del menut que s'avia ajupit una mica a mirar, tots dos esclaten a riure tan fort que la vaca s'espanta i dona una guitza a la galleda, au tota la llet als peus d'en Guillem; i per rematar la feina, el ninoi, enjogassat corre a llepar-li la cara,
i au! tots tres van a parar a terra sense parar de riure.
_ ¡Apa! noi, ja ni ha prou, que si no, no acabaré mai de munyir. _La Senyora Mercè s'aixeca, col•loca el tamboret que es a terra i s'espolsa el davantal que es ple de palla, també en te als cabells.



En Guillem es mira els peus tot molls, els pantalons arrugats i bruts i s'imagina la pinta que deuen tenir els seus propis cabells.
_ ¡la mare em matarà! ¡no puc tornar així a casa!
_Va anem que et posaré la llet i et rentaré la cara una mica.
A la tenda la Senyora Mercè l'hi renta la cara, l'espolsa una mica i l'hi treu la palla dels cabells.
_ Amb les sabates no puc fer res, _l'hi diu mentre l'hi posa la llet.
En Guillem l'hi dona el mocador amb els diners, ella agafa els cèntims i els posa al calaix del mostrador, desprès l'aixeca per passar el pedrís i l'acomiada amb un altre caramel de llimona.
La lletera pesa bastant i en Guillem a de parar de quant en quant a descansar la mà, mentre, rumia que l'hi dirà a la mare; per que quant vegi les sabates s'empiparà molt; ja se la imagina, amb les mans al cap i escridassant-lo, i potser el castigarà i tot.
A mes es tard i no es pot entretenir gaire, si no, es posaria al sol per que s'eixuguessin les sabates, però si triga gaire mes, la mare es pensarà que l'hi a passat alguna cosa i sortirà a buscar-lo, i això seria pitjor.
Pujar les escales amb la lletera es una mica difícil i en el tercer graó li cau una mica de llet.
Ja es dalt, obre la porta, i la mare surt de la cuina eixugant-se les mans amb un drap.
_ ¡Ja era hora! _l'hi diu _ ¡has trigat molt!
_ Es que...
En Guillem no sap que dir, i la mare el mira amb una rialla als ulls, agafa la lletera i la porta a la cuina,
mentre posa a bullir la llet l'hi pregunta:
_ ¿que se t'ha menjat la llengua el gat? ¿no dius res? ¿aquest cop no tens cap historia per explicar?
_Es que... jo...
No sap pas que dir, però està content per que la mare encara no s'ha fixat amb les sabates, i potser que tingui temps d'anar a l'habitació a canviar-se.
_La Senyora Mercè m'ha trucat _ continua la mare _ i ja m'ha explicat tot el que ha passat, i encara que m'ha dit que no es culpa teva, jo no me la crec gaire, ¿que hi tens a dir tu?
_ ¡no! no, no em diguis res, ¡apa! ¡ves! ves a canviar-te que et donaré de berenar.
No ho entenc, pensa en Guillem, com pot ser que la mare ja ho sàpiga tot, si ell no ha trigat pas tant de la lleteria a casa, la Senyora Mercè no ha tingut pas temps d'explicar-li tot per telèfon, si que xerren de presa les persones grans, no ho entenc.
Però no importa, aquest cop s'ha lliurat del càstig i de l'escridassada, i amb una mica de sort la mare l'hi donarà pa amb nata de la llet i sucre per berenar.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres