Blogia
Morgia

Worlds

Worlds “Móns” m’agrada la paraula, no un de sol, si no molts, tots de cop.... móns. Soc d’una generació perduda en el no re, vaig néixer massa tard per explorar aquest món i massa d’hora per explorar l’espai a la recerca dels nous. Així que vaig decidir que seria una exploradora de móns imaginaris. Jo soc aquella nena “gordeta”, que a les hores de pati estava sempre sola en un banc, amb el nas ficat en un llibre, sempre als núvols, sempre absent. I varen néixer móns a dins meu, i encara m’absento de la realitat a explorar aquest espai interior, molt sovint, massa sovint segons la gent real (o que es creu real).
Territori inexplorat, infinit, tan, com la imaginació ho permet, i amb l’avantatge de ser l’única a qui se l’hi permet l’entrada. Sempre hi ha qui t’anima a que comparteixis aquests móns amb els altres, ja sigui en forma de relat o de poesia, volen que siguin plasmats en un paper per ser explorats i coneguts, no crec que m’agradi compartir, soc egoista amb els meus móns, però algun que altre cop ho he intentat, amb un resultat pèssim al meu parer. Un cop plasmats amb paraules deixen d’existir per a mi, ja no son meus, adquireixen autonomia i llibertat, son fora del meu control, queden limitats i ja no poden créixer més, son reduïts a la perpetuïtat de la paraula. Al seu lloc de l’univers es crea un forat negre, un espai inqualificable per explorar, que no se mai on pot dur-me, ni si tornaria d’allà si m’hi endinses, un buit, un lloc per un món nou?
Els creadors d’aquells móns que de nena explorava, deurien sentir aquest buit al deixar en llibertat part del seu univers?
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

1 comentario

_Muerte_ -

M'has fet somrirure. De petita jo era la noia que portava penjat del coll un Àuryn fet de cartolina i que feia dibuixos dels animals fantàstics que trobava descrits als llibres.

__M__
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres