Morgia

Ja passa això, Morgia. "Qui ets, tu?", i ell et pregunta el mateix. Dos estranys, vaja.

que poc que ens coneixem a nosaltres mateixos...
que ni tant sols ens reconeixem al mirall

Connotación, entonces.

Més que estranya, contrària, oposada. Com un contrapunt a la realitat. Així és el meu reflexe al mirall.
Un petonàs

Ostres, quin calfred quan he llegit el post... es que no l'havia llegit encara quan vaig pujar el meu de praesidium, i veure la mateixa idea "reflexada" en certa manera, m'ha inquietat una mica.
De fet he mirat les dates, jo, no m'agradia que penséssis que t'he copiat :'(
( demà llegiré la resta :) Na nit, nimfa)

Doncs jo ja fa dies que vaig llegir el teu i en cap moment hi he vist la relació, no tenen re a veure, ella parle amb el seu reflex i jo no reconec el meu, a mes...si en algún moment tinguesis el "capricho" de copiarme, sera tot un honor, que apedaçis les meves esparracades paraules. Un petó Faraona.

Mmmmm ja va un parell de cops que et sent sinó dir, insinuar que el que escrius no és el suficientment valuós, i ara en plà gran hermano o diario de patricia, m'aixecaria de la cadira i cridaria - eso no te lo consiento!!! xDD
I és que em sembla molt bé, que siguis autocritica amb allò que escrius, però no em sembla tan bé que li llevis valor a allò que a mi personalment m'encanta; que és llegir els teus textes. I per tant com a seguidora reivindic el seu dret a que s'els tengui en millor estima!!! i no m'obliguis a fer una pancarta i penjarla a l'entrada del blog!!!
Venc una mica espesa, aixi que no sé si m'he explicat massa bé :P
En quant a que la meva prota parlava amb el mirall, realment parlava amb ella mateixa, em va semblar una bona manera d'exposar el seu debat intern; d'aqui que li veies la semblança amb el teu post, jo tampoc em reconec moltes vegades.
Quina parrafadaaaaa, uff, en fi, que més besades ;)

A sus ordenes mi Generala !!!

Descanse, soldado! xDDD

No entiendo la mitad de tus posts, pero me encantan las fotos que pones :-)