Morgia

...quizais ninguén, nunca, debera ter saído da nai...

q foto tan linda, siempre tendremos la nostalgia de ese sitio cálido...

Eii nimfa, què és això, aquesta tristor? :(
De vegades no queda més remell que reinventar-nos,fins que ens cansem i entenem que ser nosaltres, tal i com som, a la fí és l'únic que tenim de cert en aquesta vida.
Besades, nina, si necessites res... ja saps on sóc, som veïnes :)

Es l'hivern només l'hivern reina, ganes d'un lloc calid i fosc (com aquest) on dormirtar i somiar, fins a la arrivada de la primavera.

Preciosa imatge. Només l'hivern? Uhmm...

En el invierno estamos más calentitos ahí dentro, deberian inventar uteros de ibernación para todos, y despertar en primavera. Por cierto, gran canción de Luz. Besotes :-***

Quería decir "hibernación", lapsus teclae :-)

Què estàs bè, nimfa?
mmm...