|
Se muestran los artículos pertenecientes a Agosto de 2004.
Resumen
01/08/2004
Sé de DiablosSé de diablos que golpean en tu puerta, suave y dulcemente, desesperados, con el rictus de la amargura en la boca, con la chispa de sus ojos muerta. La tentación de abrir sube del vientre, arriba, arriba, arriba... Se cuelan por la rendija mas pequeña y revuelven anhelos, pasiones, dudas, miedos, la vida entera. Y recuerdas, eso duele más, recuerdas. Y añoras y te revuelves y gritas y cantas y lloras y miras la luna llena. La boca te pide ser mordida. La puerta ya no volverá a cerrar bien nunca más. Etiquetas: vientre, boca, morder
02/08/2004
Luna Azul La llaman luna azul, cada dos años y medio hay un mes que tiene dos lunas llenas, por lo tanto ese año es un año de trece lunas. Estos años están considerados en algunas culturas como años nefastos, sin embargo en otras se considera que es un año benéfico y con mucha influencia mágica, especialmente el mes de luna azul, o más concretamente la segunda luna llena del mes, que es a la que se denomina azul. En 1883 se pudo ver la luna durante mucho tiempo de ese color, la causa fue la explosión del volcán Krakatoa (Indonesia), las partículas de ceniza no dejan pasar la luz roja y la luz blanca de la luna al pasar a través de ellas tomó color azul, excepto algunas noches que se pudo ver verde. Supongo, que a muchos de nosotros nos demos cuenta o no, la luna nos afecta y nos influye. Nunca lo había percibido tan claramente como estas dos noches, no sabia que había luna azul y sin embargo miro lo que he escrito estos dos días (31,1) y veo referencias a la luna y el malestar en que me ... (... continúa)Etiquetas: luna, azul, trece
06/08/2004
Lluvia Negaré tu agua, que dejas caer sobre mi como besos de telaraña, negaré que me estremezca hasta la raíz del alma, negaré que la espere cada mañana, seguiré negándola cuando la sienta fría y dulce, o amarga. Negaré mi boca que la muerde con ansia, con deleite. A partir de ahora saldré con paraguas. Etiquetas: lluvia, paraguas, agua La Fábrica ¡¡Atención!! A todos los Bloggers interesados, comunico que acabo de montar una nueva empresa. Dicha empresa se dedica a la fabricación de Antipatías. Fabricaremos Grandes Antipatías y Pequeñas Antipatías, si la demanda lo requiere, mas adelante adaptaremos la producción para Medianas Antipatías. Estos productos podrán ser adquiridos directamente de fabrica mediante petición expresa en este mismo post. Los productos y los precios se detallan a continuación: PEQUEÑAS ANTIPATÍAS. 1. Antipatía a la vecina: este producto incluye a la vecina que riega las plantas cuando acabas de tender la ropa, a la que pisa con deliberación toda la entrada cuando acabas de fregar, a la que te mira con altanería y no te saluda al entrar o salir y a la que cocina sardinas a las 9 de la noche con la ventana de la cocina abierta. PVP, 3 ´5 sonrisas. (Este pack no incluye la vecina que hace obras en agosto y martillea desde las 8 de la mañana, esta tiene suplemento aparte) 2. Antipat... (... continúa)Etiquetas: fábrica, antipatía, productos
11/08/2004
Azul Merino Aquest matí he rebut la trucada, m'han dit que ja no ets aquí, que la teva vida en aquest mon s'ha acabat. Amic meu, et trobaré a faltar. Em faltarà el teu somriure, les teves conjectures, les teves mans, però has deixat una part de tu amb nosaltres, Azul Merino , i jo també la vull compartir. Etiquetas: azul, merino, mans
15/08/2004
Fredor De gel l’alè al clatell m’estrangula la calor el verd de ta mirada la foscor ens amaga els dits a la butxaca fuges fred i nu em colpeix i em llisca a la pell un remor un estrany i el verd de ta mirada. Etiquetas: verd, mirada, pell Desperta Marxarem aquesta tarda, em va dir sobtadament a cau d’orella, mentre les mans pujaven de la cintura als pits en un moviment lent i acariciador. Sentia el seu alè a la nuca com una flamarada ardent. Vaig girar-me amb deliberada lentitud i amb picardia als ulls vaig esbossar un mig somriure tot preguntant si m’enduia pijama o el picardies. Als seus ulls va aparèixer el desig que jo esperava i amb malícia mentre m’agafava pels malucs em deia que millor no m’enduies re. Les seves mans pujaven per l’esquena fins al clatell, mentre em mossegava la boca per que no parles més. La sensació de estar dins un cercle de foc es produí al envoltar-me amb els seus braços i apressar-me contra ell amb força, enganxant el meus cos al seu, càlid i dur. Va aixecar-me sense esforç i les meves cames van reaccionar instintivament envoltant la seva cintura, una ma ja acariciava una cuixa tot aixecant el vestit, i escolant-se com una serp pujava ràpidament fins a les calces, em mossegava l’orella i amb veu ron... (... continúa)Etiquetas: mossegar, desperta, calces
17/08/2004
Isla Tristeza _ Es la isla de la tristeza... allí no sobrevive nada ni nadie, los ancianos hablan de tesoros escondidos y de magos, pero nadie ha vuelto de ella para contar la verdad, dicen, que quien pisa su suelo, es invadido por una gran tristeza y que a medida que te adentras en la isla, se hace tan poderosa que te lleva a la muerte. _Desde aquí parece un monstruo dormido, nunca había visto nada igual, su color es tan gris... ni siquiera hay un miserable árbol, solo piedra. _ Por las noches, extrañas nieblas de colores parecen arrastrarse por la piedra del acantilado y llegan hasta aquí gritos y lamentos espantosos, pero nadie ha tenido el valor de ir hasta allí para averiguar quien, o que, los produce. _ ¿ Crees que puede vivir alguien allí? _ Ni las cucarachas amigo mío, a veces se ve nadar a algún animal asustado hacia allí, pero en mitad del lago cambia súbitamente de dirección, como si una pared se interpusiera. Etiquetas: isla, tristeza, gris
19/08/2004
Les golfes He pujat a l’habitacle de la memòria, allà on dormen les aranyes. Les escales grinyolen en protesta de l’abandó. El forat del pany em mira amb la pupil•la negra, pesa la clau a la mà. Un raig de llum acaricia la seda de pols, les espurnes fan pampallugues pujant i baixant la escala del sol. Amuntegament de passat, de vides. Les meves petjades, úniques en aquesta lluna per descobrir, plantaré senyera de dits, però no trencaré la magnificència del moment amb paraules banals. Ensumo olor trista, ensumo infància. Rera la vella Singer, un maniquí vestit de ball amb tela d’aranya, guarnit amb penjolls de temps. Un patí desgavellat i coix em fa l’ullet. Etiquetas: golfes, aranyes, escales
29/08/2004
|