
La calor enganxosa m’ha mantingut al porxo de casa mitja nit, esperant una mica de frescor, els estels han quedat amagats rera un color borrissol de núvols, hi ha augmentat l’electricitat estàtica del cos fins a una tensió insuportable.
L’esclat del primer llamp és una alliberació, alhora que un espectacle magnífic. L’olor de l’aire va canviant a cada moment, portant primer un toc sulfurós, rera un d’humit i a continuació, la primera besada de l’aigua, desplega de cop totes les olors amagades en la nit, la pinassa, la terra molla, l’herba tallada del jardí, les roses...
Comencen a bufar petites ràfegues més fredes, que posen la pell de gallina, baixo els dos graons i obro els braços per rebre les llàgrimes del cel, em xopo de besades i ballo amb el vent, acompanyada de música de trons.

Autor: Moonsa
M'he passat la matinada a la terrassa, a estones gaudint de la tempesta i la pluja, a estones perseguint els llamps per tal de fotografiar-los. I en volia fer un post, que segurament faré al llarg d'avui, per aixó m'ha fet gràcia obrir el teu blog i veure que hem compartit la força de la tempesta :)
Fecha: 06/09/2005 13:55.

Autor: lapsus
Hola Morgia, seria bo que poguessis ballar mes sovint sota la tempesta, a veure si coincidim algun dia i petem la xerrada.
Petons
Fecha: 12/09/2005 01:03.