Blogia
Morgia

Paradís

Paradís He pres una decisió, vull viure al paradís...al paradís de la dona, allà on desitgem viure totes les dones.
Cada dia tinc una necessitat més gran, un desig, un anhel, que ja no puc satisfer aquí, re no m’omple, la meva vida no te sentit. He de marxar.
He sentit a dir que a la teva terra les dones viuen una submissió intensa, des del moment de naixement fins a la mort, he vist imatges vostres tapades de cap a peus, sé que no podeu sortir al carrer sense la companyia d’un familiar masculí, que passeu de les mans del pare opressor a les d’un marit que no heu escollit i que no veieu fins que la boda és un fet.
Crieu fills a l’ombra de la vostra llar, i perpetueu en ells el mateix rol de poder-submissió.
No necessiteu cap coneixement del món, per que el vostre món son quatre parets.

Jo vull viure al teu paradís, allà, a l’ombra ferma d’una mà, sota la voluntat. Ignorant e ignorada, atrapada com la mosca en una tela d’aranya, i, que ja no em quedi més deler que l’arribada de l’aranya, allà sí, allà crec que podria ser feliç.
Crec que el poder real de la dona sobre l’home es la submissió, ho vaig descobrir molt jove, llàstima que aquí poc a poc es va perden l’ordre natural de la vida. Es cert que en algunes llars encara es manté la submissió a la dona com a patrimoni de la família, que no han desaparegut del tot les corretges i en casos extrems els ganivets, però en cap cas s’arriba a la perfecció de la vostra vida.
Sense ser sotmesa a la dictadura de l’home la dona no és re, i no pot ser feliç. No podem fugir, portem la submissió a l’home marcada a foc en els nostres gens.

Sé que t’estaràs preguntant amb esgarrifança qui pot escriure aquestes paraules, no et preocupis, d’aquí uns dies em coneixeràs, mai no hauria imaginat que una carta perduda em portés la felicitat.
La vaig trobar a les escombraries, algú la va llençar al descobrir que la persona ha qui anava adreçada ja no viu aquí, no portava remitent. Em va encuriosir l’escriptura i no em vaig resistir a obrir-la, a dins, la teva adreça i paraules que no entenia.
La vaig fer traduir, demanaves a un cosí que t’ajudes a arribar aquí, que volies marxar del teu país, de la teva vida, escapar d’un matrimoni no desitjat, veure un altre món, ser lliure...
Vaig parlar a traves de l’ambaixada amb el teu espòs, ell farà que et tradueixin la meva carta, així ja sabràs algunes coses sobre mi quan arribi, ell t’explicarà també, que vinc a viure amb vosaltres, que seré la seva segona dona, tu m’hauràs d’ensenyar i a la vegada aprendràs amb mi que vius al paradís de la dona i que no pots desitjar re millor.

Una abraçada de la que serà la teva companya a la ombra.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

2 comentarios

Morgia -

És cert Moonsa, jo he conegut al llarg de la meva vida algúnes dones que viuen la submissió com ha una opció no com una imposició, per això aquest post, perqué qualsevol opció mereix respecte mentre sigui això...una opció, i no una imposició.

Moonsa -

El més dur de tot, el més fotut, és que hi ha dones que en el fons, o no tan al fons, pensen així de debó. I no estàn a l'Agfanistan, estan molt a la vora.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres