
He girat l’últim full d’un llibre. M’ha sorprès comprovar que l’autora es una noia de només vint-i-quatre anys, i al hora m’ha fet comprendre la frescor dels sentiments que a plasmat, la falta d’ironia i amargor vell que l’experiència de la vida va donant. Tot i això aconsegueix amb la seva naturalitat i candor atrapar-te en una historia comuna, diària, que et va deixant l’anima a les hores derrotada.
Com es pot saber, que se sent, quant desapareix per sempre més, allò que a sigut el centre de la teva vida? com sobreviu una dona a això?
Aquesta noia Irlandesa, aconsegueix donar-nos aquesta visió, adobada amb una innocència no exempta de realitat, de manera ingènua va plasmant una vida i els sentiments que l’envolten, les relacions i les seves teranyines de fils que es trenquen, i del descobriment d’alguns que semblaven febles i resulten ser els més forts.
Si voleu gaudir una tarda gris davant la finestra d’aquesta lectura, el llibre es titula
Posdata: te amo i l’autor...
(... continúa)Etiquetas: llibre, autora, irlandesa