Morgia

He pres una decisió, vull viure al paradís...al paradís de la dona, allà on desitgem viure totes les dones.
Cada dia tinc una necessitat més gran, un desig, un anhel, que ja no puc satisfer aquí, re no m’omple, la meva vida no te sentit. He de marxar.
He sentit a dir que a la teva terra les dones viuen una submissió intensa, des del moment de naixement fins a la mort, he vist imatges vostres tapades de cap a peus, sé que no podeu sortir al carrer sense la companyia d’un familiar masculí, que passeu de les mans del pare opressor a les d’un marit que no heu escollit i que no veieu fins que la boda és un fet.
Crieu fills a l’ombra de la vostra llar, i perpetueu en ells el mateix rol de poder-submissió.
No necessiteu cap coneixement del món, per que el vostre món son quatre parets.

Jo vull viure al teu paradís, allà, a l’ombra ferma d’una mà, sota la voluntat. Ignorant e ignorada, atrapada com la mosca en una tela d’aranya, i, que ja no em quedi més deler que l’arribada... (... continúa)

Etiquetas: paradís, submissió, dona

Allí, dónde vive el agua en todas sus múltiples formas, en ese lugar de nieves, ríos cristalinos y lluvias veraniegas, dónde las nieblas mojan los labios y los hielos dibujan a lápiz, nací yo.

Hoy llueve. Los olores no son los mismo en este lugar, aun así mi remembranza se despierta con cada gota de agua.

Cerca del mar, escuché una noche ésta canción, es una leyenda muy bonita que pongo en el idioma original y su traducción.

Va ser a un racó perdut de la historia,
quan no existien encara els humans,
l'aigua y el foc regnaven la terra
i eren del mon els mes grans amants.

Fins que una nit fosca i silenciosa
l'aigua del seu amor va dubtar,
i abans de la primera llum del dia
amb la rosada, va marxar.

El foc ferit i atrapat per la ira,
de les seves cendres va rebrotar
i desafiant la mare natura,
fins a la mort va anar-la a buscar.

T'estimo cridava al quatre vents
mentre alçava les flames al cel,
t'est... (... continúa)

Etiquetas: fuego, agua, leyenda