
La calor enganxosa m’ha mantingut al porxo de casa mitja nit, esperant una mica de frescor, els estels han quedat amagats rera un color borrissol de núvols, hi ha augmentat l’electricitat estàtica del cos fins a una tensió insuportable.
L’esclat del primer llamp és una alliberació, alhora que un espectacle magnífic. L’olor de l’aire va canviant a cada moment, portant primer un toc sulfurós, rera un d’humit i a continuació, la primera besada de l’aigua, desplega de cop totes les olors amagades en la nit, la pinassa, la terra molla, l’herba tallada del jardí, les roses...
Comencen a bufar petites ràfegues més fredes, que posen la pell de gallina, baixo els dos graons i obro els braços per rebre les llàgrimes del cel, em xopo de besades i ballo amb el vent, acompanyada de música de trons.
Etiquetas: Ploure, núvols, olor