Morgia

No em farà res que et quedis amb en Jack. Que visquis amb ell, si és el que vols. Però...-va afegir, somrient-, mentre vagi veient al fons dels teus ulls que sents alguna cosa per mi, vindré a veuret de tant en tant. De vegades buscaré l’escalfor del teu cos, la suavitat de la teva pell..., i altres vegades només necessitaré parlar, o mirar-te als ulls, o simplement estar-me amb tu i passar-m’ho bé al teu costat... Acceptaré sempre el que tu em vulguis donar. No em cal més que això. Però tampoc no em conformaré amb menys.

Una vegada et vaig dir que no em pertanys. De la teva vida, i dels teus sentiments, en pots fer el que et plagui, i mai no t’exigiré que et lliguis amb mi. Però en el fons