Morgia

" Y he llegado a la isla de Avalón, a través de las brumas del lago, en una barca ornada de negro y plata. La luz tenue, oblicua, inunda la tierra de oro y silencio. Pienso,sin saber por que: "llego a casa".

 

---

Temas

Se muestran los artículos pertenecientes al tema Cuentos.

Pa amb nata i sucre

En Guillem, baixa les escales de casa molt a poc a poc, du a la mà una lletera gran, i te por de caure;
es el primer cop que la mare l'envia a buscar la llet, a la butxaca dels pantalons du els cèntims que la mare a embolicat en un mocador, amb un nus gros.
Ara ja es gran, a fet els cinc anys, i ja l'envien a fer encàrrecs a la tenda, està molt content. Però avui es el primer cop que va a buscar la llet i no sap si ho farà bé.
Va baixant l'escala, graó a graó, tot recitant amb veu baixa el que la mare l'hi a dit.
_ Un litre i mig de llet, per Can Xiques.
A casa seva la coneixen per Can Xiques, no sap per que, el seu avi es en Xiques gran, el pare en Xiques petit, i ell el menut de Can Xiques, però ells no es diuen pas Xiques de cognom, a l'escola a après el seu nom sencer...
Ja es a la porta, ara no mes ha de baixar el carrer, curt i estret, fins a la plaça de la font, i a l'altre costat de la plaça hi a la lleteria de la Senyora Mercè; es una porta gran de fusta vel... (... continúa)

Etiquetas: , ,

Lunes, 05 de Julio de 2004 14:41 #. Tema: Cuentos No hay comentarios. Comentar.

Un drac al balcó

_ Ostres! altre cop la sabata! la mare no es creurà que ha sigut sense voler.
En Guillem, mira amunt i avall el carrer sota els seus peus, es assegut al balcó amb les cames penjant per entre els barrots, du les mans encara brutes de terra. Si! la sabata es allà, com una taca marró sobre la vorera, aquesta setmana ja van tres cops, la mare s’empiparà molt.
La mare es a dur el dinar al pare que treballa al camp, deixa la porta tancada amb clau, per por de que en Guillem surti i es faci mal a les escales, que son mol estretes i altes.
_ Ves, si la porta fos oberta ... si passés en Marc...
Si passés en Marc li demanaria que li llances la sabata, però es l’hora de dinar i segur que ja son a casa seva.
Fa calor, i en Guillem comença a tenir gana, la mare ja no pot trigar gaire, fa molta estona que ha marxat, però per ell una estona pot ser molt llarga o molt curta, segons el que estigui fent, només te quatre anys. Sempre espera la mare al balcó, es veu tot el carr... (... continúa)

Etiquetas: , ,

Viernes, 25 de Junio de 2004 14:33 #. Tema: Cuentos Hay 2 comentarios.

Enlaces

Archivos


http://morgia.blogia.com
Blog creado con Blogia. Derechos de autor con . Estadísticas. Suscribir RSS. Admin.
Blogia apoya: Fundación Josep Carreras, y Evento Blog España. Vota en los Premios Bitacoras.com [Blog Oficial en LaInformacion.com]