He pujat a lhabitacle de la memòria, allà on dormen les aranyes. Les escales grinyolen en protesta de labandó. El forat del pany em mira amb la pupilla negra, pesa la clau a la mà. Un raig de llum acaricia la seda de pols, les espurnes fan pampallugues pujant i baixant la escala del sol. Amuntegament de passat, de vides. Les meves petjades, úniques en aquesta lluna per descobrir, plantaré senyera de dits, però no trencaré la magnificència del moment amb paraules banals. Ensumo olor trista, ensumo infància. Rera la vella Singer, un maniquí vestit de ball amb tela daranya, guarnit amb penjolls de temps. Un patí desgavellat i coix em fa lullet.
6 comentarios
Morgia -
M'encanta la modernitat, però una bona passejada per les golfes.....quin plaer.
---------------------------------
siloam, gracias por tu visita, será un auténtico placer verte en Avalón.
siloam -
Nos vemos en "avalon". :)
Turandot -
Això passa per mandra de no modernitzar-ho, ara amb l'ordinador és tot millor, ho arxives i ho retrobes tot amb un plis, no hi ha temps d'entretenir-se :p
No, ara de veres; de vegades és bo retrobar-se amb el passat, ja sigui per recordar bons moments i somriure, o de dolents i pensar en què no hem de tornar a caure, o... per trobar aquell collaret que fa anys guardávem i que ara, inexplicablement torna a estar de moda xDD
Una besada!
Morgia -
--------------------------
mar, i de vegades hi ha guardades varies generacions de records a les golfes, quin plaer descubrirles.
mar -
Litus -